Publicat el 02/02/23 a l’Eco de Sitges/Ribes

Ja es poden consultar les dades públiques de cotitzacions i afiliacions a la Seguretat Social del darrer any i les conclusions són contundents. Segons he pogut estudiar, en només una dècada, Sant Pere de Ribes ha passat de tenir, l’any 2012, un 40% (que ja és ridícul) de persones treballant al mateix lloc on resideixen a només un 28% el passat 2022. És a dir: més del 70% de persones que treballen en règim general d’assalariat ho fan fora del seu municipi.

Aquesta diagnosi, que ja de per si és terrible, empitjora quan la compares amb la situació d’altres municipis. Jo n’he revisat la vintena amb quantitat de població més semblant a la nostra i només n’he trobat un – Premià de Mar- amb uns resultats equiparables. Però hi ha una diferència molt significativa amb la ciutat del Maresme: allà se’n parla obertament del concepte ciutat dormitori i ja fa anys que la ciutadania i el conjunt de partits polítics es pronuncien clarament sobre el model que volen per a la seva ciutat. En canvi, sigui per automatisme, per resignació o per manca d’estratègia, aquí no es posa aquest debat sobre la taula o, almenys, no amb la riquesa i profunditat que mereix.

La marxa d’empreses de la rambla del Garraf i el daltabaix total al Mercat de la Sínia, fruit també de la marxa del Mercadona, obliguen a no ajornar més aquesta reflexió per tal que puguem conèixer les opinions i les propostes de tothom que se n’hauria d’ocupar. Perquè qui em llegeixi es faci una idea: en menys d’un mes, han tancat la persiana quatre establiments. És a dir, el 40% del total de parades del mercat. A més, la resta de parades actives comenten que els seus ingressos s’han reduït vora un 70%.

Per a pal·liar-ho (que no solucionar-ho), el Govern municipal es va treure de la màniga els SíniaBons, una mesura que, quan jo era regidor, ja havíem plantejat fins i tot en el programa electoral. I mai se’ns va fer cas, ni es va estudiar seriosament. Ara, per culpa del poc temps d’organització, derivat de no haver fet les coses quan tocaven, els seus resultats han sigut decebedors. A més, a les pàgines de l’Eco, l’alcaldessa va confessar que encara no tenen tancat cap acord amb cap superfície que substitueix l’anterior operador (encara que es parli de Dia) i que, com a molt aviat, podria arribar el proper mes d’abril. Per aleshores, és possible que el futur de l’equipament – i, fonamentalment, de les parades encara en actiu, sigui molt negre. 

Evidentment, hem arribat fins aquestes dades tan exagerades per culpa del model de desenvolupament urbanístic i econòmic impulsat per aquest i els anteriors governs municipals, sense que aquests hagin sigut posats en qüestió com tocava. A part de poc sostenible, el present fonamentalment residencial de Ribes i Les Roquetes és una llosa per les veïnes i veïns que veuen minvada la seva qualitat de vida amb el temps que diàriament han d’invertir en els seus desplaçaments cap a altres indrets. A més, hipoteca el futur del municipi i ens condemna a un teixit econòmic, social i cultural desarrelat del poble. En llocs on urbanísticament es concentren habitatges de pitjor qualitat, com a Les Roquetes, pot evolucionar en l’aparició de suburbis. A més, les ciutats dormitoris desenvolupen un comerç de molt baixa especialització, ja que les persones residents demanden principalment productes de conveniència i d’ús més intensiu o bé d’emergència. Per altra banda, dificulta el desenvolupament ple de les persones i l’aposta estratègica en altres sectors econòmics com el primari o el secundari, d’alt valor afegit.

Per tant, ara que vénen eleccions locals, crec que la ciutadania que no ens conformem amb aquest futur i que aspirem a una vida plena al nostre poble hem d’obliguar que se’n parli. Que es posin sobre la taula propostes concretes i un full de ruta per omplir de vida i d’oportunitats els nostres pobles.