Us deixem amb l’intervenció complerta al sobre el poscionament del nostre grup sobre les ordenances de civisme (heu de cliclar a l’imatge):

avatar_fempoble_fb_01

  No agrupa el conjunt de les ordenances.
  No compartim l’espertit sobregulador i sancionador d’aquesta. No és el nostre model.
  S’ha externalitzat la seva redacció amb un cost de 12mil (quan ho podia fer el govern)      euros a la mateixa empresa que després es beneficiarà de les mesures alternatives. A més les primeres versiones eren còpies d’ordenances de Calafell.
   No sabem quines mesures es faran per detectar les infraccions.
????  Per primera vegada estaran contemplat les mesures alternatives a les sancions per corregir conductes amb serveis o tallers a la comunitat.
????  S’han recollit unes 90 rectificacions del nostre grup.

El carrer no és només un ens de l’anomenat espai públic, ha de ser la casa de tothom, l’espai líquid d’interacció i cohesió social entre els membres d’una comunitat. Només aconseguirem una comunitat eixerida i reivindicativa amb carrers plens de vida. Per això, hem d’anar molt en compte quan parlem de civisme en relació al model de municipi, perquè quan ho fem amb una normativa reguladora el que estem fent és tipificar el model de gent que hi volem que habiti al nostre municipi. De res serveix una normativa reguladora que dibuixi uns carrers o places utòpiques o ningú incomodi a ningú o cap ratlla surti de la seva línea.

Llavors no hauriem d’estar parlant de civisme, hauriem d’estar parlant de convivència. I al parlar de convivència també hem de parlar de tolerància, que vol dir que els ciutadans hem d’acceptar algunes molèsties per viure en comunitat.

Entenem doncs, que l’elaboració d’unes ordenances per afrontar problemàtiques de convivència no s’ha d’entomar perseguint una sobrerregulació o el detall de tots els elements diaris de la vida urbana. Sinó en identificar, basant-nos en les particularitats del nostre municipi, aquells elements de confrontació que dificultin realment la convivència entre les veïnes i veïns de Sant Pere de Ribes, i amb aquest diagnosi aplicar unes propostes concretes d’acció per trobar-hi la solució. És llavors un problema real de la convivència diaria entre els veïns i veïnes del nostre poble l’hora en que algú pugui regar les seves plantes o si algú es queda dormit en un banc d’un parc públic a l’hora de la migdiada? És un problema de convivència que algú pugui tenir la seva roba assecant-se al seu balcó perque no té un altre lloc on deixar-la estessa i no té una assecadora elèctrica? Evidentment no.

Cal recordar que l’origen d’aquesta proposta va ser un problema concret: la detecció en aquest espai pels diferents grups de l’absurditat de no poder plantejar mesures alternatives a unes sancions molt concretes que hem de tractar habitualment. Principalment relacionades amb la tinença de gossos potencialment perillosos que ens van fer adonar que haviem de treballar en poder solucionar realment els conflictes al nostre poble i proposar mesures alternatives, tallers, xerradas, activitats que puguessin reconduir conductes conflictives.

Estavem dacord en una cosa: hem de construir un sistema que realment afronti els conflictes de convivència, desde l’acció al carrer amb mediadors, i desde les alternatives formatives per reconduir conductes.

Llavors el govern ens explica que per això cal reescriure les ordenances municipals per a que la possiblitat d’aquestes alternatives estiguin de fet ja a les ordenances. I ens comunica un segon repte que justificaria tota la despessa a posteriori: intentar unificar totes les ordenances municipals en una.
Finalment la proposta qüasi 11 mesos després del primer borrador és fruit de la  externalització d’un treball que es podria haver fet perfectament des de l’ajuntament, fent una recol·lecció de mesures i problemes que pateix el municipi. Essent un error des del primer dia aquest procés extern de radriografia o visualització del que serien gran problemàtiques habituals de convivència. Això es va fer palès quan de la proposta inicial només ha quedat menys de la meitat del que inicialment es proposava, que ja era poc realista i res encertada amb el nostre municipi, amb problemes que ni existeixen, i és una clara banalitat front la realitat que tenim a Sant Pere de Ribes. Amb conflictes com el top manta, semàfors o inclòs temes ubicats a un passeig marítim que no sabiem que s’havia edificat, segurament als colls. Això es debía a que directament es va contractar a una empresa per fer una feina que era política. Els membres electes ho són per governar i administrar el poble no poden defugir la seva feina encomanant a empreses privades la redacció de normes POLÍTIQUES que han de sorgir del debat públic, tant en la confecció com en la execució. Què acaba passant? Que es fa un ridicul espantòs copiant ordenances d’altre municipi, en aquest cas Calafell, i per això es parlava de conflictes relacionats a la platja. Com sabem que s’havia copiat integrament una moció Calafell ? Doncs perque ni tan sols van rellegir el text que s’ens va enviar i s’els va escapar en un paragraf quan abans ficava Sant Pere de Ribes!


Des del nostre grup entenem que aquesta havia de ser una proposta consensuada amb les diferents forces polítiques i feta a partir d’un debat públic intens, mostrant quina és la línia de treball que es pretén des de l’ajuntament i quin paper ha de tenir la ciutadania per poder fer realitat una millor convivència. Aquest és el gran problema, que la visió del nostre poble és la que no s’ha tingut en compte i encara menys quan es parla de que les mesures a prendre alternatives passen primer per aquesta empresa externa.
Voliem treballar en un projecte de mesures correctores que facin pedagogia a la gent per poder entendre que sense l’ajut de tots no arribarem a cap lloc. I en comptes d’això s’ens portava reglaments que contradien les hores i el ja citat a altres ordenances municipals. És a dir un desordre  total que en soptava cada dia a cada reunió quan qualsevol regidor dels diferents grups de l’oposició preguntava alguna cosa sobre els documents enviats i s’adonava que els membres del govern ni s’havien llegit el que ens havien enviat. El que es una absoluta vergonya.

Entenem que cal posar fill a l’agulla “menys és més”, l’objectiu d’iniciar el procés d’unes ordenances de civisme era proposar una solució real als conflictes existents de convivència al nostre municipi no si algú fa un picnic a un parc. Identifiquem quins són exactament i posem sobre la taula no només la regulació sinó com actuarà el municipi per a trobar solució.

Nosaltres hem dit desde el principi que aquest no era el nostre model. Que nosaltres no apostavem simplement per fer un análisis dels principals problemes de convivència i treballar en un sistema que els afronti directament també amb mesures pedagogiques. El que trobem, El debat i l’aprovació d’aquestes ordenances hauria d’haver  de ser del total de l’acció que farà l’Ajuntament per posar eines i solucions als conflictes de convivència existents al municipi. Per que el primer que ens preguntem i es preguntarà qualsevol veí que les llegeixi es? Com fareu que es compleixin? Si moltes ja hi eren i no es complien? S’ha fet algún procés d’autocrítica i d’anàlisis que dictamini el grau de compliment ara mateix de les actuals ordenances i del que s’ha de fer per complir-ne de futures? Entenem que no, i per això entenem que la majoria del aquí escrit es directament un brindis al sol.

Encara i ratificant a cada reunió que aquesta no era la nostra aposta Fem Poble, com sempre, hem sigut un grup propositiu que ha participat de totes les convocàtories per fer propostes i esmenes. Havent-hi proposat al voltant de 90 esmenes concretes durant tot el procés que demostren que hem sigut un actor actiu i que entenem que estem aqui per influir directament en les accions polítiques municipals. Però després de tot el procés fem balanç i arribem a les següents conclusions:

  1. El govern no ha aconseguit el seu objectiu d’agrupar les ordenances municipals en una. Aquest document que es proposa no substitueig al complet a cap ni un, ni tan sols un, dels actuals documents d’ordenances.
  2. S’ha demostrat un altre cop la incapacitat de gestió per par del govern per la el·laboració d’un simple document per facilitar l’inclusió de mesures alternatives amb lo llarg del procés i lo dil·latat de les crítiques raones que ha provocat i que ni tan sols ha complert part dels seus objectius.
  3. I per terminar. En aquest procés d’11 mesos hem vist com mai una pràctica habitual del seu govern que ens avergonyeig i ens alarma i que ens fa dubtar dia a dia no només de la capacitat de gestió del govern sinó de la seriositat d’aquest. I ens referim a la convocatoria continuada a reunions als grups de l’oposició on identifiquem amb notorietat que els convocants, es a dir el regidors a govern i que tenen un sou per a aquesta feina, no s’han llegit la documentació que han enviat als diferents grups de l’oposició. Quan passa una vegada ho podries arrivar a etendre, quan supera els dits d’una mà t’adones de la irresponsabiltiat i la desidia de qui t’està convocant i no s’ha llegit ni el que t’envia. Ho anunciem avui aquí i sol·licitem i convidem als diferents grups de l’oposició que es facin seva la reclama: la proxima vegada que el nostre grup identifiqui després de les degudes preguntes durant una reunió oficial, com per exemple una comissió informativa, que els regidors del govern  no s’han llegit la documentació de preparació del ple per a al qual ens han convocat marxarem de la reunió perque ens sembla indignat i vergonyòs i diu poc del respecte que haurieu de tenir pel treball dels diferents representants dels ciutadans i ciutadanes aqui asseguts.
  4. No tenim ni idea, i considerem que el govern tampoc perque s’ho hem preguntat els diferents grups al llarg d’aquest procés de com pensa sancionar qüestions que ja estaven tipificades i no es sancionaven. No ens ha dit res de perque efectivament hi ha carrers al nostree municipi on hi han conflictes de convivència i no es solucionen. Falta policia? Els procediments d’acció no són clars? Per tant no sabem si efectivament el que es proposa aprovar es complirà o no.
  5. Ens preocupa la relació del govern amb l’empresa contractada per a l’el·laboració de les ordenances. I ho diem sense embuts, ens sembla que hi ha una raonada estupefacció en que es faci una contractació directa una empresa per fer una normativa reguladora per a sancionar que facilitarà que es faci un sistema de mediació per a mesures alternatives que haurà de ser assumit per una empresa encarregada de fer dites mediacions que oh sorpresa resulta que es la mateixa.
  6. Valorem en tot cas, positivament que finalment s’aconsegueixi un sistema per obrir mesures alternatives pedagogiques. I l’acceptació de bona part de les esmenes. Però no podem assumir com a nostre un model que tendeig a la sobreregulació i la privació de drets. També considerem possitiu que les normes i propostes de mesures alternatives es presentin també a debat i a votació plenaria com a annex d’ aquest document com es va comprometre l’alcaldessa a la junta de portaveus degut a la petició insistida d’aquest i altres grups.