Primeres reflexions sobre la modificació del planejament urbanístic del litoral català

Llegir a Eixdiari

Divendres passat, la Generalitat va comunicar el resultat de la revisió del planejament urbanístic de tot el litoral català que s’ha anunciat als mitjans com “el fre a la construcció de 46.800 nous habitatges a la costa catalana”. La sobre construcció històrica a la costa catalana impulsada per lobbies econòmics i administracions tant de CiU(ara Junts) com del PSC, ha tingut un efecte nociu no només en l’impacte mediambiental i paisatgístic del territori, afectant la biodiversitat i també als models econòmics dels municipis potenciant el turisme i el totxo per sobre d’altres motors econòmics més sostenibles, de més valor afegit i menys precaris. A més, ha sigut l’arrel d’una composició territorial molt poc autosuficient amb molts nuclis de població de poca densitat desaminats en múltiples urbanitzacions llunyanes dels nuclis urbans. Ara, la necessitat de corregir i aturar aquesta política urbanística és més urgent que mai, ja que les conseqüències del canvi climàtic seran especialment pronunciades tant als pobles costaners, per l’elevació del nivell del mar, com a les zones boscoses, per l’increment de les onades de calor i els potencials incendis.

Des de Fem Poble – En Comú Podem a Sant Pere de Ribes, hem fet una primera anàlisi de la documentació i primerament volem ser prudents en les declaracions en constatar que es tracta d’una aprovació inicial que encara ha d’iniciar tot el procés d’al·legacions per part dels municipis i propietaris afectats. En una primera observació podem afirmar que malgrat les declaracions rimbombants del govern de la Generalitat, en realitat aquesta es tracta d’una modificació conservadora on la major part dels habitatges potencials aturats eren en realitat en zones impracticables o injustificables, però, que és totalment permissiva amb els projectes econòmics privats de caràcter especulatiu i poc valor social que ja estan previstos i en marxa al territori.  

En el cas del Garraf, aquesta revisió afecta els municipis de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges i Cubelles amb un total de 5.231 potencials habitatges que de ser aprovada definitivament aquesta modificació, no es podrien edificar. Però, que a l’espera de rebre tota la documentació sembla que bona part d’aquests habitatges provindrien de solars on ja hi havia un ampli consens per la seva protecció com és el cas de la platja llarga de Vilanova. 

En el cas del nostre municipi, Sant Pere de Ribes, els anuncis més significatius són, per una banda, l’aixecament de la revisió de la superfície que afecta l’Autòdrom de Terramar, i que des del nostre punt de vista ignora que la construcció dels hotels i de l’activitat econòmica prevista malmetrà sense dubte el corredor biològic natural entre els espais preservats de la riera de Ribes, Colls i Miralpeix i el Massís del Garraf. I, per altra banda, tenim la proposta de desclassificació de sòl de 5.500m² a Els Vinyals, Can Girabals i Mas Solers i que quedarà pendent de resoldre si això suposa una vulneració de competències entre institucions i de probables compensacions econòmiques als propietaris. Encara que no s’ha d’oblidar que la legislació urbanística catalana i la ley de suelo i rehabilitació urbana, així com la jurisprudència, han deixat molt clar que si els plans no s’executen en el termini fixat al Programa d’Actuació -que es pot modificar fàcilment- o no s’urbanitzen en el termini previst del pla parcial, es poden desclassificar i, per tant, es poden requalificar com a sòl de valor rústic i llavors tan sols s’hauria d’indemnitzar les despeses realment fetes: redacció de documents, part d’obra feta… en el cas que s’hagi fet ja alguna actuació.

També hi ha una afectació de 113 potencials habitatges ubicats entre Can Coll, Les Parellades – Can Giralt, Can Mestre i Can Jove que s’ha d’acabar de resoldre específicament com afectaria i en aquest sentit estem a l’espera de què es presenti el document complet. La modificació preveu l’augment de la superfície disponible per activitat econòmica del sector en reconèixer-lo com a nova centralitat urbana del municipi, com es preveia al Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat definitivament i que no estava recollit com a planejament vigent. Tampoc afecta el projecte de Can Jove prevista a la modificació del POUM, que en una revisió inicial sembla compatible als nous requisits que demana la Generalitat. Romanem a l’espera de la publicació de tota la informació per a fer les revisions i aportacions oportunes. En relació amb Can Jove, Fem Poble ens mullem i a l’espera de les obersvacions d’un procés de participació ciutadana, per a nosaltres a priori sí que té sentit plantejar-lo com una continuïtat urbana lògica des de Sant Camil cap al nucli immediat de Ribes. Primer perquè el nucli de Ribes no té una altra sortida per a la promoció pública d’habitatge de lloguer i perquè aquesta continuïtat urbana ens dotaria de més eines per reclamar la històrica reivindicació de l’estació de tren orbital entre Vilafranca i Vilanova (cal recordar que Sant Pere de Ribes és després de Lloret de Mar el segon municipi més gran de Catalunya sense aquesta infraestructura). Considerem que aquest projecte sí que té un potencial social important: el 49,7% dels habitatges previstos (la immensa majoria) anirien destinats a habitatge de lloguer de preu limitat per HPO, el 33,1% a habitatge sociosanitari tutelat per a gent gran (residència Sant Camil) i només el 17,1% a habitatge de preu lliure amb un model no segregacionista que no ubica els habitatges unifamiliars de renda lliure en un lloc i els socials en un altre. Creiem que aquesta consideració és important perquè també s’ha de dibuixar un camí per encabir els objectius del Pla d’Habitatge de la Generalitat que obliga a assolir un 15% d’habitatge social obligatori als municipis d’alta demanda acreditada d’habitatge (i que en el cas nostre, creiem que el nou pla local d’habitatge de Sant Pere de Ribes ha de dibuixar una estratègia perquè aquest 15% sigui real per nuclis, és a dir tant a Ribes com a Les Roquetes). Però, també hem de posar l’accent a què no trobem el sentit a la projecció d’un hotel de 150 places en una zona sobresaturada per l’excessiva oferta hotelera de Sitges i que precisament per aquesta sobresaturació, les experiències holeteres a Ribes amb prou feines se’n surten (sabent que a més també has projectat hotels a l’Autòdrom de Terramar!). En fi, és increïble que encara avui dia s’hagi de continuar explicant que invertir en aquest sector és caure en els crits de sirena d’un diner fàcil que si arriba mai és en el benefici de la població.

Per acabar, considerem una mala notícia que es preservi la modificació puntual a Sitges del Parc de les Arts 2 o la de Marquès de Comillas, en una zona limítrof al Parc Natural del Garraf on el planejament general no preveia més habitatges i que, en canvi, la modificació permetrà que es construeixin 124 habitatges, més de la meitat de renda lliure, demostrant que malgrat els grans titulars, el govern de la Generalitat ha demostrat ser poruc amb els lobbies immobiliaris i hotelers.