???? Els últims dies hem llegit com l’alcaldessa es contradia culpant d’aquesta decisió primer a l’empresa, després a l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i d’altres al procés independentista.
???????? Aquesta història plena de fum i titulars és remunta a quan l’actual alcaldessa, Abigail Garrido, era regidora de Desenvolupament Econòmic el 2011.
???????? T’expliquem a EIX Diari tot el relat d’aquest projecte fallit, com es va anar modificant la proposta de la multinacional i com el govern del PSC es va equivocar prioritzant els interessos d’una empresa als de l’INS Xaloc, que porta ja 6 anys en barracons a la ubicació on pretenien construir la botiga.
“És culpa de l’alcaldessa Neus Lloveras i l’exempció de 19.000m2 comercials que va aconseguir per Vilanova i la Geltrú al Parlament? És degut a un canvi de model econòmic de l’empresa que ara prioritza el lloguer a la concessió? És per culpa del procés independentista? Els darrers dies, l’alcaldessa Abigail Garrido ha suggerit diferents motius, contradictoris entre si, per justificar la negativa final del Decatlhon de fer el complexe del Parc Esportiu a Sant Pere de Ribes. La veritat finalment només la sap l’empresa però, nosaltres preferim donar-te tota la informació i tot l’històric d’aquesta llarga història de fum i titulars de premsa perquè pugueu arribar vosaltres mateixos a la vostra conclusió.
Ara fa set anys, al 2011, amb Josep Antoni Blanco encara com alcalde de Sant Pere de Ribes pel PSC, van començar els rumors sobre un projecte de Decathlon per ampliar la seva botiga al municipi, en règim de lloguer i 2000m2, i construir un Parc Esportiu a Les Roquetes. A l’inici, es parlava d’una inversió de 12 milions d’euros, la construcció d’una nova botiga de 8000m2, un centenar de llocs de treball (1) i 10 hectàrees d’instal·lacions esportives, ubicades al Parc Central. Aleshores la regidora de Desenvolupament Econòmic i Promoció d’Iniciatives Empresarials i Emprenedoria era Abigail Garrido, l’actual alcaldessa del municipi.
Legislació en mà, per fer aquest projecte possible calia que la Generalitat aprovés una modificació de la normativa per ampliar els metres quadrats de superfície comercial que pot tenir el municipi. L’any 2012 aquesta modificació va ser aprovada al Parlament, gràcies en part al suport del grup local CiU-VIA (2) , però només per a una zona concreta del municipi, la ubicada entre la C-246 i el nucli de Les Roquetes.
Poc després de la dimissió de Blanco, el pacte entre CIU-VIA i UM9-CUP porten als socialistes a l’oposició. Durant aquesta etapa, el PSC continuarà defensant el projecte de Parc Esportiu i acusant al govern Gabaldà-Giralt d’inacció i de fer perdre una oportunitat econòmica vital per al municipi (3). Tant és així que a les Eleccions Municipals de 2015 van incloure al seu programa electoral que farien possible la construcció del Parc Esportiu (4) .
Fins al nostres dies, aquest projecte ha ocupat titulars de premsa, fins i tot relats al Facebook de l’alcaldessa, però només opacitat per als grups de la oposició. El govern municipal va arribar a oferir a l’empresa els terrenys on havia de construir-se l’IES Xaloc (5) mentre el seu alumnat porta 6 anys esperant-lo en barracots.
Vista l’opacitat amb què el govern del PSC manejava el projecte del Parc Esportiu, decidim com a Fem Poble i conjuntament amb UM9-CUP i ERC, i després de parlar amb el conjunt de la comunitat educativa, organitzar una xerrada per defensar l’IES Xaloc anomenada “El Xaloc al seu lloc (6) “, donat que el projecte escolar lligat amb l’IES Mediterrània i el canvi d’ubicació només per interessos comercials enteníem que podia hipotecar els serveis educatius que ofereix el centre, prioritzant els interessos d’una multinacional als de l’educació pública.
La pressió va donar els seus fruits i el govern va accedir a organitzar una reunió conjunta amb tots els grups de l’oposició (PDeCAT-VIA,UM9-CUP, Fem Poble, ERC i PP) i l’empresa, a la que van assistir els responsables local, regional i nacional. En aquesta reunió els responsables de l’empresa ens van presentar una proposta (7) que canviava substancialment el projecte original, en aquest projecte l’empresa ja no invertiria 12 milions d’euros, sinó 1,1 milions; el Parc Esportiu ja no era de 10 hectàrees, sinó de 4,5 (amb 16 pistes de petanca); la botiga ja no seria de 8000m2, sinó de 4000m2; l’expectativa de creació de llocs de treball no era de “centenars”, sinó de catorze; de la gestió del Parc Esportiu (un Parc tancat amb una única porta davant de l’entrada de la Botiga) s’encarregaria l’Ajuntament i només donarien 60mil € per al manteniment sense aportar cap informe de quan seria el cost real del manteniment que hauria de suportar les arques públiques. Amb tot això, l’institut hauria d’anar-se al c/agricultura (és a dir a la zona de creixement de població de Vilanova i no la de Les Roquetes) i l’acord seria de concessió durant 50 anys. Els punts clau d’aquest acord serien:
Punts clau del preacord Cost
60mil x 50 anys per a manteniment 3.000.000 €
Inversió en la construcció del parc 1.100.000 €
En total, els diners que l’empresa destinaria sumarien 4.100.000 € que, dividit en 50 anys donaria una mensualitat de 6.833 €. En conclusió, per a un Parc temàtic i una botiga de 4000m2 es pagaria 6.833 € al mes, quasi el mateix valor de mercat que costa ara un lloguer d’una nau de la meitat de superfície a la mateixa zona. No se’ns va oferir, ni per part de l’empresa ni del govern, cap dada de quant hauria de pagar anualment l’Ajuntament pel manteniment i gestió del Parc Esportiu.
La reunió va acabar cordialment i ens van emplaçar a esperar-nos a juny del 2017 quan la direcció francesa de l’empresa aprovés definitivament la proposta. El nostre primer balanç d’aquesta va ser molt negatiu i qüestionàvem que no només prioritzava els interessos d’una empresa als de l’educació sinó que fregava el regal de patrimoni públic. Però, per lleialtat institucional, el conjunt de grups de l’oposició vam acordar no fer públic el detall de l’oferta fins que aquesta no fos oficial així vam esperar primer fins al juny, després fins al setembre, després fins al desembre, fins que aquest dimarts 23 de gener ens assabentem per Junta de Portaveus que Decathlon no farà l’ampliació de la botiga ni el Parc Esportiu a només unes hores abans l’alcaldessa ho fes públic als mitjans de comunicació.
Com a apunt, recordem que el TSJC va anul·lar el concurs on el govern del PSC de Mollet del Vallès va adjudicar uns terrenys al Decathlon quan una altra empresa oferia més de 2 milions d’euros més que la multinacional francesa (8) pel mateix solar (per cert, aquesta botiga, construïda i en funcionament, és la més gran de Catalunya amb 6.000m2 i hi treballen 150 persones, us surten els números (9)).També és interessant recordar que al gener de l’any passat, l’alcalde del PSC de Malgrat, va anunciar una inversió de 18 milions d’euros i dos cents llocs de treball on també està involucrat Decatlhon (10).
L’opacitat i les reunions a despatxos tancats han portat a un triple fracàs al municipi. Primer, els interessos d’una multinacional han modificat a mida la legislació vigent i, a més, han ocupat hores de feina ja no només dels nostres representants polítics, sinó també dels tècnics de l’Ajuntament durant 6 anys. Segon, el PSC, tot i estar al govern, tot i dur-ho al seu programa, tot i pretendre ilusionar-nos amb un nou macroprojecte, ha pretès vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo. Per últim, aquest projecte de Parc Esportiu anava molt bé al PSC per enmascarar la ruina econòmica i ecològica que va suposar l’urbanització del Parc Central, un autèntic eixample que pretenia fer créixer Les Roquetes un terç de la seva superfície, i que, després de deu anys, encara espera que algun promotor privat hi construeixi.
Per a nosaltres la prioritat són les persones, no els interessos del gran capital. Aquest projecte amb la informació que teníem i el fum de titulars dubtosos a premsa local ens feien olorar que acabaria malament. I ara, com si fos un acudit, l’alcaldessa Garrido pretén fer-nos creure al mateix temps que la causa de l’abandonament del projecte del Decathlon és la deslleialtat del govern de Vilanova i la Geltrú (11) (12) i la incertesa generada pel moviment independentista (13) . Ara, sabem que la multinacional li està demanat a la capital de comarca obrir diumenges i festius (cosa que ja es fa a Sant Pere de Ribes), estarà negociant també avantatges fiscals? Això no sembla incertesa per culpa del procés, i sorprèn que es parli de deslleialtat de la capital del Garraf quan hi governa el mateix PSC del que Garrido forma part. Si després de 7 anys de suposat treball els socialistes de Sant Pere de Ribes no han sigut capaços de portar a terme aquest projecte que tant defensaven és, en primer lloc, per la seva incompetència i, en segon lloc, perquè no van escoltar l’oposició que els advertíem que el projecte de Parc Esportiu no estava gens clar. No hi ha ampliació de botiga, ni instal·lacions esportives, ni nous llocs de treball i hem tingut 7 anys els treballadors de l’Ajuntament dedicant-s’hi a fons i el Parc Central i l’IES Xaloc en stand-by. Això ha passat perquè el PSC ha anteposat els interessos privats als de la ciutadania.”
Fran Moreno, Alejandro Conde i Gertrudis Conde
Fem Poble
No Comments Yet