En Comú Podem denuncia la sobre-saturació de plantes i les condicions laborals de l’Hospital Sant Camil. Després de la trobada dels comuns del Garraf amb els representants sindicals de CCOO de l’hospital Sant Camil, el grup parlamentari d’En Comú Podem ha registrat una bateria de preguntes demanant al govern sobre les condicions laborals de la plantilla i de l’atenció sanitària i del centre.
L’Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes és un centre d’utilització pública, concertat amb el Servei Català de la Salut i amb l’Institut Català de Servei Socials que forma part del Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf (CSAPG). Dona cobertura hospitalària i d’atenció sanitària especialitzada a la població de comarques de l’Alt Penedès, el Garraf i el municipi de Cunit del Baix Penedès, un total de més de 276. 000 habitants que en períodes estivals es duplica. Els 25.000 m2 d’instal·lacions amb més de 50 anys de vida -ofereix assistència des de l’any 1975- han quedat envellides. Des del territori, a nivell municipal i comarcal, s’ha vingut reclamant històricament la necessitat de garantir més inversions per a posar al dia i millorar qualitativament els serveis mentre no es desencalli la demanda i concreció del Nou Hospital, previst a Vilanova i la Geltrú.
En aquesta línia, des del CSAPG s’ha anat treballant i presentant al govern el pla de millores en les infraestructures, amb un total d’inversió previst d’uns 50 milions d’euros que, darrerament, s’ha començat executar amb l’ampliació de quiròfans, de consultes externes i rehabilitació d’habitacions dobles per a passar a ser individuals.
Pel que fa al funcionament dels serveis hospitalaris i a les condicions laborals del personal sanitari del centre, si abans de la pandèmia era complicada, post pandèmia s’ha tornat insostenible i crítica. El centre manté uns nivells constants de sobre-ocupació de les plantes entre un 95% i 100% , a excepció de la planta de maternitat que funciona al 50%, fet que motiva que s’hagin de perllongar de manera habitual les estades a urgències, entre 20 a 24 hores, per accedir a l’hospitalització.
La càrrega de treball del personal sanitari sobrepassa els límits recomanats i els protocols públics establerts, amb una ràtio de 16 pacients/ personal sanitari, quan centres hospitalaris del sistema públic tenen unes amb ràtios de 8 a 10 pacients, com és el cas de Bellvitge, centre també de referència del territori.
Segons el portaveu d’ECP i diputat de la Comissió de Salut, David Cid: “Des de Salut s’ha de garantir un tracte equitatiu i igual al conjunt d’hospitals comarcals del país, pel fet de viure al Penedès, no es pot justificar una atenció de segona, no és just. Cal garantir la millora i l’equiparació de les condicions laborals i salarials de tots professionals sanitaris de la xarxa pública de serveis, tant personal mèdic com d’infermeria, de neteja, zeladors,…” Valora, en aquest sentit que a les portes de la negociació pressupostària dels comptes del 2023, és un moment clau per a que el govern d’esquerra republicana doni resposta i solució.
Així, des dels comuns demanen que el govern concreti:
1. Com pensa el Departament de Salut garantir pel proper 2023 que a l’hospital de Sant Camil la ràtio actual 16 pacients per professional sanitari disminueixi efectivament?
2. El Departament de Salut té previstes mesures per abordar els alts nivells de sobreocupació de les plantes de l’Hospital de Sant Camil?
3. El Departament de Salut té constància de les altes ràtios de pacients pel personal sanitari de planta? Pensa prendre accions per evitar les altes càrregues de treball que té el personal sanitari del Sant Camil?
4. El Departament de Salut considera que el col·lapse de les urgències hospitalàries de l’Hospital de Sant Camil i la quantitat d’hores d’espera per la ciutadania, garanteixen la prestació sanitària en condicions de qualitat i d’equitat per la ciutadania del Penedès?
5. Considera el Departament de Salut que mantenir la discriminació de les condicions laborals i salarials del personal sanitari que exerceix en centres concertats és coherent amb demanar-los càrregues de treball superiors als estàndards recomanats? Pensen equiparar les seves condicions laborals i salarials?
No Comments Yet