A Sant Pere de Ribes és pràcticament impossible buscar-se un pis de lloguer. La mitjana de lloguer en el segon trimestre d’aquest any era de 827€, quan en el mateix període de l’any passat era de 709€. És a dir, puja sense aturador. I en el registre de sol·licitants d’habitatge social hi ha més de 600 persones de cua! Entretant, el Pla Local d’Habitatge està caducat des del 2014. Fa vuit anys! El que demostra que per molt que diguin no és una prioritat del govern actual.
La taxa d’atur sempre està per sobre de la comarca i de Catalunya. El darrer any 5.300 persones del municipi, el 17% de la població, han hagut de demanar un ajut social. I a sobre la immensa majoria ha de traslladar-se del municipi per anar a treballar. Segons les dades oficials, amb l’obertura del nou centre comercial es preveu que almenys 200 llocs de feina que eren a Sant Pere de Ribes es deslocalitzin a Vilanova i la Geltrú.
La priorització d’una estratègia comercial basada en les grans superfícies de la Rambla del Garraf en lloc de fomentar projectes de comerç local, és una demostració de què el model econòmic i comercial del PSC ha sigut un total desastre quan pot penjar d’un fil la seva aposta, per la marxa de les grans superfícies. I a tot això, amb un silenci sepulcral des d’alcaldia som si no anés amb ells.
Pel que fa al sistema de recollida de residus la situació és nefasta. La inoperància del govern és injustificable. En menys de deu anys, les escombraries s’han incrementat en més de 5.000 tones l’any! Però, el que és greu, és que no han adaptat el sistema de recollida, és per això que s’acumula la brossa als carrers. Malgrat que al municipi li suposen 4 milions anuals el servei i es porta tres anys d’augment de la taxa que paguem la ciutadania, la situació és insostenible i ni es dignen a inspeccionar l’empresa. Només s’alliçona els veïns titllant-los d’incívics.
És per tots aquests motius i molts més que em presentaré com a candidat a l’alcaldia de Sant Pere de Ribes amb Fem Poble – En Comú Podem, perquè cal fer alguna cosa i donar el pas. I per això, aquest és el meu darrer article a l’ECO de Ribes.
Al municipi molta gent està rendida a la desídia i pensa que no es pot fer res perquè està tot el peix venut. Però estic convençut que si es pica a totes les portes, que si es trepitja el carrer i es coneix la realitat dels barris, es pot donar un tomb a l’Ajuntament.
Avui també vull agrair l’ECO per ser l’espai que ens permet a moltes persones del municipi expressar-nos en el nostre poble. Mitjans com l’ECO, són una àgora molt útil per a la cohesió, comunicació i dinamització social, i és fonamental com a primera experiència per a professionals del periodisme i la comunicació. És un element que ajuda a democratitzar la societat, en facilitar espais de trobada i de debat i que comencen pels temes més pròxims i quotidians.
Cal recordar com l’alcaldessa es va carregar la revista El Comú, que era l’únic espai on podien publicar els grups de l’oposició. Així com que hagin passat 10 anys des del tancament de Ràdio Ribes i després de cinc anys d’ençà que es va acabar el nou estudi de gravació a la Casa de la Vila, encara estigui tancada. Està clar que el govern del PSC està boicotejant la seva reobertura. El seu objectiu és acabar amb la pluralitat. Que l’única font disponible sigui l’alcaldessa i el compte de l’Ajuntament.
Per això és d’aplaudir l’esforç de mitjans com l’Eco de donar cabuda a tota mena de veus. Són un oasi enmig del desert. Desitjo que tingui molta vida per endavant i treballarem perquè recuperar els espais de diàleg i trobada que ens han tret pel camí.
No Comments Yet